dilluns, 19 d’octubre del 2009

Govern-vida Carles I



Carles I, fill de Joana (la boja) i Felip (el Bell), havia nascut a Bèlgica. Va arribar a Espanya (als 17
anys) sense parlar castellà ni català, però al ser un noi molt aplicat, no va tenir dificultats alhora d'aprendre els dos idiomes perfectament. Va governar Espanya en una época de creixement i enriquiment. Gràcies a l'herència de Joana i Felip el seu imperi va ser molt gran, el qual en morir, va dividir en dos parts desiguals entre el seu germà Ferran I (la part d'Àustria) i el seu fill Felip II (la resta del gran imperi).


A causa de que Carles II ( "el Hechizado") va ser el provocant de la Guerra de Succeció al deixar el tro sense hereders, hem elegit el seu retrat.
Al morir sense descendents directes, en el seu testament, Carles II volia que el fill del seu nebot (Felip V, que pertanyia a la dinastia del Borbons) fos el seu successor. Però no tots tenien el mateix candidat en ment. Carles II, era deficient metal degut als anteriors encreuaments familiars, per això, la seva paraula no era tan vàlida com la de qualsevol altre rei.
El fet de que hi hagués dos candidats al regnat diferents (Carles III i Felip V) va provocar el que anomenam la Guerra de Succeció, la qual va durar catorce anys.
Felip V, al contrari que Carles III, volia centralitzar els territoris espanyols, com ja havia intentat anteriorment Felip IV, mitjançant el Decret de Nova Planta.


Caterina i Cecília.

Dels Reis Catòlics fins la guerra de Successió

Ja que els inicis de la dinastia dels Àustries ve deguda per el casament dels Reis Catòlics (Ferràn II i Isabel I) hem trobat oportú penjar la seva imatge com a representant d'aquesta. Se'ls anomena Catòlics a causa del seu gran fanatisme pel catolicisme. Imposaven la religió cristiana a tots els seus territoris mitjançant el Tribunal de la Santa Inquisició (1478), amb l'autorització del Papa Sixto IV. Aquest era un Tribunal mixte, integrat per diferents ecleciàstics, que s'ocupava de jutjar els delictes relacionats amb la fe i els bons costums. El seu principal propòsit era vigilar la sinceritat de les converses de jueus i musulmans. El primer inquisidor general va ser el conegut frare Tomás de Torquemada.

Caterina i Cecília.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Descobriments



Al principi quan alguns homes de ciència, com Ptolomeu, van presentar un projecte on defensaven l'esferitat de la Terra, van rodar alguns caps. Però de cada vegada es recolsava més aquesta idea, que va fer que mariners, homes emprendedors i científics, com Colom, presentesin expedicions per fer nous descobriments. En aquest cas Colom va presentar el seu projecte als portuguesos, els quals ho van rebutjar. Seguidament el va presentar als reis Catòlics de Castella. Només la Reina Isabel va recolsar-ho. L'objectiu de Colom era trobar una ruta de comerç cap a l'Àsia ja que els turcs els havien tancat el pas de l'antiga ruta.


Va partir d'Espanya el 3 d'agost del 1492 i va tocar terra el 12 d'octubre del mateix any. Quan van arribar, pensaven que havien arribat al continent asiàtic, però anaven molt equivocats.



Aquesta expedició va cometre dos errors; es pensaven, segons els relats de Marco Polo, que el perímetre de la Terra era molt més petit del que en realitat era. L'altre error va ser que no coneixien l'existencia d'un continent entre Europa i Àsia al qual anomenem acutalment, Amèrica. El nom d'aquest "nou" continent, ve degut a que un editor alemany, va sugerir a una nova edició de Geografia de Ptolomeu anomernar-lo amb el nom del que va descobrir que allò no era Àsia, sino un "nou" continent. Finalment es va anomenar aquell continent amb el nom del navegant italià, Amerigo Vespucci.



Després de que Colom tornés a terres espanyoles, va tornar a fer tres viatges cap a Amèrica. Va morir pensant que havia viatjat a Àsia, sense saber que havia arribat a terres americanes.
Aquesta imatge representa el mapa de Cristòfol Colom, on, com podeu observar, no apareix el continent conegut acutalment com Amèrica.
Caterina i Cecilia.

Ampliació del món conegut

La nostra elecció ve deguda al fet de que antigament es creia que la Terra era plana, però com bé sabem, no anaven per bon camí. Aquest fet, va limitar molts dels descobriments historics en la Humanitat, ja que no anaven més enllà de cert perímetre per por de caurer al no res.

Caterina i Cecilia.