dilluns, 22 de març del 2010

EL PIANISTA

1) IDENTIFICA EL FILM:
Fitxa tècnica
Títol original: The Pianist (Le Pianiste)
Nacionalitat: Gran Bretanya / França / Alemanya / Polònia / Holanda
Any: 2002
Durada: 148 minuts
Productora: Coproducción GB-Francia-Polonia-Alemania; R. P. Productions / Heritage Films / Studio Babelsberg / Runteam Ltd.
Director: Roman Polanski
Guió: Ronald Harwood
Actors: Adrien Brody, Thomas Kretschmann, Maureen Lipman, Ed Stoppard, Emilia Fox, Frank Finlay, Julia Rayner, Jessica Kate Meyer, Maureen Lipman.
Música: Wojciech Kilar
Fotografia: Pawel Edelman

2)TREBALLA AMB EL FILM:
Tema i argument de la pel•lícula
El pianista comença amb un plànol del nostre protagonista interpretant una peça de Chopin, irònicament, ja que amb la invasió alemanya, Chopin passarà a ser un músic prohibit. De repent una bomba destrossa l’estudi de ràdio on està tocant, però Szpilman sobreviu quasi il•lès. A partit d’aquí s’iniciarà el procés de la invasió alemanya, on, prest es començarà la discriminació cap als jueus. Al principi són “petites” coses com ara que els jueus no poden entrar a determinats restaurants, no es poden seure als bancs del parc... més tard arriba la marginació, llevant-los els diners, les cases fins que els instal•len en un ghetto. Però en realitat el que intenten és humiliar-los i llevar-los la dignitat, com a pas previ per llevar-los la vida i eliminar-los.
Szpilman aconsegueix salvar la pell de tot això gràcies a diversos amics no jueus que havia fet anteriorment els quals l’ajuden i el protegeixen. Però aquest manteniment no dura per sempre i se’n va a les ruïnes que queden d’algunes cases on és descobert per un capità alemany, amant de la música. Aquest alemany en lloc de delatar-lo i matar-lo, l’encobreix i l’alimenta.
Finalment els russos arriben i derroten els alemanys, alliberant els jueus i altres marginats. Hosenfeld, el capità que ajuda a Szpilman, és empresonat amb altres alemanys i aquest, demana a un jueu que passa per allà que faixi arribar un missatge d’ajuda a Szpilman, ja que és un conegut pianista. Però quan el missatge arriba a Szpilman, qui ja ha refet la seva vida a poc a poc, ja és massa tard, Hosenfeld probablement sigui mort o destinat un lloc desconegut.

Resum
Comença la segona Guerra Mundial, el setembre de 1939, un dels primers objectius de la Lufwaffe alemanya va ser Varsòvia capital de Polònia. En una setmana Polònia havia caigut. Molts dels jueus que vivien allà, van ser portats a camps de concentració, és a dir, els van matar. Wladyslaw Szpilman, el protagonista, era un pianista esplèndid. Era polac i jueu. Va escapar dels nazis i es va veure obligat a viure a Varsòvia amb més jueus de tot el país. Allà ha d’ enfrontar- se a una societat injusta. Wladyslaw Szpilman es salva de ser portat a un camp de concentració, per tant salva la seva vida; aconsegueix escapar i s’amaga allà, a Varsòvia on un oficial alemany l’ajuda a sobreviure.


Principals personatges
-Władysław “Władek” Szpilman, protagonitza El pianista, un jueu polac que lluita per sobreviure durant la Segona Guerra Mundial i un conegut compositor i pianista.
-Capità Wilm Hosenfeld, en la seva joventut va ser professor, i en la Segona Guerra Mundial, va ser un oficial alemany de la Wehrmacht que va assolir la graduació de capità al final de la Guerra. Va ajudar a rescatar i amagar polacs, incloent jueus, e la Polònia ocupada pels nazis.

El director
Roman Polanski, en polac Roman Rajmund Polański va néixer a París, França el 18 d’agost del 1933. És un director de cine, productor, guionista i actor francés d’origen polac.
Vivia a França però la seva família es va veure obligada a traslladar-se a Polònia. Va viure una infància molt dura; amb sis anys va haver d’abandonar la seva casa de Cracòvia per refugiar-se a una zona on vivien jueus, tot i que només la seva mare era parcialment practicant. Al seu pare el van dur a un camp de concentració i a la seva mare la van matar.
Sent adolescent va començar a introduir-se en el mon dels mitjans de l’espectacle. Va treballar a programes de ràdio, obres de teatre i alguna pel•lícula. Més endavant va ingressar a l’escola de cine de Lodz on realitza els seus primers treballs com “Dos hombres y un armario” (1958).
El 196 realitza el seu primer film “Con el cuchillo en el agua” amb el qual és nominat a un Òscar. El 1964 filma “Repulsión” i dos anys després “Callejón sin salida (1966). Un any després filma “El baile de los vampiros” (1967). Obté un crèdit amb tot el que ha guanyat d’aquestes pel•lícules i ingressa a Hollywood, on realitza “La semilla del diablo” (1968), un any després.
El 1969, la seva dona i actriu Sharon Tate, embarassada de 8 mesos va ser víctima d’ assassinat del clan Manson. Anys després, en publicar una de les seves gran obres “Chinatown” (1973) degut a una acusació de violació per una adolescent va anar a presó.
Des de llavors, Roman Polanski ha seguit fent pel•lícules. És un dels màxims exponents del millor cine.
* The Pianist ( 2002)
* The Ninth Gate (1999) (Director / Guionista)
* Gli Angeli (1996) (Director)
* Una Pura Formalità (1994) (Actor)
* Death and the Maiden (1994) (Director)
* Grosse Fatigue (1994) (Actor)
* Bitter Moon (1992) (Director / Guionista)
* Back in the USSR (1991) (Actor)
* Frantic (1988) Director / Guionista)
* Pirates (1986) (Director / Guionista)
* Tess (1979) (Director / Guionista)
* The Tenant (1976) (Director / Guionista / Actor)
* Chinatown (1974) (Director / Actor)
* Che? (1973) (Director / Guionista / Actor)
* Blood for Dracula (1973) (Actor)
* Macbeth (1971) (Director / Guionista)
* Cinema Different 3 (1970) (Director / Guionista)
* A Day at the Beach (1970) (Guionista)
* The Magic Christian (1969) (Actor)
* La Fille D'En Face (1968) (Guionista)
* Rosemary's Baby (1968) (Director / Guionista)
* The Fearless Vampire Killers... (1967) (Director / Guionista / Actor)
* A Taste for Women (1966) (Guionista)
* Cul-de-Sac (1966) (Director / Guionista)
* Repulsion (1965) (Director / Guionista / Actor)
* Les Plus Belles Escroqueries Du Monde (1964) (Director / Guionista)
* Aimez-Vous Les Femmes? (1964) Guionista)
* Nóz. w wodzie (1962) (Director / Guionista)
* Fat and the Lean (1961) (Director)
* Do widzenia, do jutra (1960) (Actor)
* Gdy spadaja; anio?y (1959) (Director / Guionista / Actor)
* Lotna (1959) (Actor)
* Lampa (Lámpara) (1959) (Director / Guionista)
* Dwaj ludzie z szafa; (Dos hombres con un armario) (1958) (Director)
* Koniec nocy (Fin de la noche) (1957) (Actor)
* Pokolenie (Generación) (1954) (Actor)

Informa’t de si el film té com origen una novel•la o un guió original i busca informació sobre aquesta i el seu autor
El film està basat en el relat autobiogràfic “El pianista del Gueto de Varsovia” de Wladislaw Szpilman, un compositor pianista polac d’origen jueu, interpretat per Adrien Brody.
Szpilman descriu les seves experiències personals i el terror que van viure els polacs jueus durant la guerra, tan sols relata, no jutja. El llibre és capaç de posar els pels de punta, de fer-te plorar i submergir-te en tot el que ell va viure durant tos aquells anys de guerra.


Opinió personal
Irònicament, El pianista es va rodar el mateix any en què el món patia el seu holocaust del segle XXI, l’atemptat de l’onze de setembre, què ens mostra el resultat dels conflictes i les diferències entre orient i occident que ens han quedat marcats per la història. Aquesta pel•lícula reflexa, quasi bé a la perfecció, com s’han d’enfrontar els jueus a la vida, per culpa del racisme nazi i, com tot això empitjora amb l’arribada de la Segona Guerra Mundial tal com hem estudiat, tot i que el film ens ho reprodueix amb unes imatges impactants i poc diàleg què t’ajuden a posar-te en la pell d’aquella pobre gent que va ser maltractada d’una forma inhumana. Aquest fet històric va causar un gran impacte a nivell mundial, el qual s’intenta difondre a les noves generacions de manera que es pugui aprendre del passat per no cometre els mateixos errors, no només mitjanant els llibres sinó també amb pel•lícules com aquesta, ja que com hem dit avanç és molt visual i clara i ens permet entendre molt millor el context històric, creant una empatia cap als personatges que et permet entrar en contacte amb aquell món què, no oblidem, ara és el nostre.
Com podem observar, El pianista crítica, forta però sutilment , l’holocaust i defensa la vida humana per damunt de tot. La banda sonora és molt suggerent i si prestem atenció, podrem escoltar el nostre protagonista tocant peces de Fryderyk Franciszek Chopin com ara bé Nocturno en do sostingut menor (al principi de la pel•lícula, a la emissora de ràdio) o altres peces de Johann Sebastian Bach i Ludwig van Beethoven. Les peces d’aquests compositors també donen sentit a la pel•lícula, tenint en compte que Chopin va nàixer a Polònia i va viure l’època de l’holocaust (hi ha que tenir en compte que la seva música va ser prohibida durant el govern nazi - alemany), i que tant Bach com Beethoven eren alemanys.
En definitiva, creiem que és una pel•lícula molt emotiva, clara i bastant objectiva que relata l’holocaust amb un vocabulari escàs on la comunicació es crea amb les imatges i un ritme molt lent que permet que nosaltres mateixos indaguem dins de la ment dels personatges.

Citar la bibliografia utilitzada:
http://www.filmaffinity.com/es/film112475.html
http://uk.imdb.com/title/tt0253474/
http://es.wikipedia.org/wiki/El_pianista#Argumento
http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1002.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Roman_Pola%C5%84ski
http://www.mundocine.net/Roman-Polanski-biografia-153.html
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/polanski.htm
http://www.bibliopolis.org/pantalla/pant0024.htm
http://www.maestrosdelcine.galeon.com/biopolanski.htm


dilluns, 19 d’octubre del 2009

Govern-vida Carles I



Carles I, fill de Joana (la boja) i Felip (el Bell), havia nascut a Bèlgica. Va arribar a Espanya (als 17
anys) sense parlar castellà ni català, però al ser un noi molt aplicat, no va tenir dificultats alhora d'aprendre els dos idiomes perfectament. Va governar Espanya en una época de creixement i enriquiment. Gràcies a l'herència de Joana i Felip el seu imperi va ser molt gran, el qual en morir, va dividir en dos parts desiguals entre el seu germà Ferran I (la part d'Àustria) i el seu fill Felip II (la resta del gran imperi).


A causa de que Carles II ( "el Hechizado") va ser el provocant de la Guerra de Succeció al deixar el tro sense hereders, hem elegit el seu retrat.
Al morir sense descendents directes, en el seu testament, Carles II volia que el fill del seu nebot (Felip V, que pertanyia a la dinastia del Borbons) fos el seu successor. Però no tots tenien el mateix candidat en ment. Carles II, era deficient metal degut als anteriors encreuaments familiars, per això, la seva paraula no era tan vàlida com la de qualsevol altre rei.
El fet de que hi hagués dos candidats al regnat diferents (Carles III i Felip V) va provocar el que anomenam la Guerra de Succeció, la qual va durar catorce anys.
Felip V, al contrari que Carles III, volia centralitzar els territoris espanyols, com ja havia intentat anteriorment Felip IV, mitjançant el Decret de Nova Planta.


Caterina i Cecília.

Dels Reis Catòlics fins la guerra de Successió

Ja que els inicis de la dinastia dels Àustries ve deguda per el casament dels Reis Catòlics (Ferràn II i Isabel I) hem trobat oportú penjar la seva imatge com a representant d'aquesta. Se'ls anomena Catòlics a causa del seu gran fanatisme pel catolicisme. Imposaven la religió cristiana a tots els seus territoris mitjançant el Tribunal de la Santa Inquisició (1478), amb l'autorització del Papa Sixto IV. Aquest era un Tribunal mixte, integrat per diferents ecleciàstics, que s'ocupava de jutjar els delictes relacionats amb la fe i els bons costums. El seu principal propòsit era vigilar la sinceritat de les converses de jueus i musulmans. El primer inquisidor general va ser el conegut frare Tomás de Torquemada.

Caterina i Cecília.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Descobriments



Al principi quan alguns homes de ciència, com Ptolomeu, van presentar un projecte on defensaven l'esferitat de la Terra, van rodar alguns caps. Però de cada vegada es recolsava més aquesta idea, que va fer que mariners, homes emprendedors i científics, com Colom, presentesin expedicions per fer nous descobriments. En aquest cas Colom va presentar el seu projecte als portuguesos, els quals ho van rebutjar. Seguidament el va presentar als reis Catòlics de Castella. Només la Reina Isabel va recolsar-ho. L'objectiu de Colom era trobar una ruta de comerç cap a l'Àsia ja que els turcs els havien tancat el pas de l'antiga ruta.


Va partir d'Espanya el 3 d'agost del 1492 i va tocar terra el 12 d'octubre del mateix any. Quan van arribar, pensaven que havien arribat al continent asiàtic, però anaven molt equivocats.



Aquesta expedició va cometre dos errors; es pensaven, segons els relats de Marco Polo, que el perímetre de la Terra era molt més petit del que en realitat era. L'altre error va ser que no coneixien l'existencia d'un continent entre Europa i Àsia al qual anomenem acutalment, Amèrica. El nom d'aquest "nou" continent, ve degut a que un editor alemany, va sugerir a una nova edició de Geografia de Ptolomeu anomernar-lo amb el nom del que va descobrir que allò no era Àsia, sino un "nou" continent. Finalment es va anomenar aquell continent amb el nom del navegant italià, Amerigo Vespucci.



Després de que Colom tornés a terres espanyoles, va tornar a fer tres viatges cap a Amèrica. Va morir pensant que havia viatjat a Àsia, sense saber que havia arribat a terres americanes.
Aquesta imatge representa el mapa de Cristòfol Colom, on, com podeu observar, no apareix el continent conegut acutalment com Amèrica.
Caterina i Cecilia.

Ampliació del món conegut

La nostra elecció ve deguda al fet de que antigament es creia que la Terra era plana, però com bé sabem, no anaven per bon camí. Aquest fet, va limitar molts dels descobriments historics en la Humanitat, ja que no anaven més enllà de cert perímetre per por de caurer al no res.

Caterina i Cecilia.